·
Nom científic: Aeromonas hydrophila
·
Classificació:
Filum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Aereomonadales
Família: Vibrionaceae
Gènere: Aeromonas
·
Característiques morfològiques:
Bacil Gram negatiu de bora arrodonida.
Sol mesurar entre 0,3 i 1 micròmetres de diàmetre, i entre 1 i 3 micròmetres de longitud.
Aquests bacteris són mòbils, ja que presenten desplaçament per mitjà d’un flagel polar.
No formen ni càpsula ni endòspores.
No presenten pigmentació, per tant, cal fer una tinció per poder observar-los.
·
Característiques metabòliques:
Es tracta d’un bacteri anaerobi facultatiu que pot créixer en ambients
aerobis i anaerobis.
Pot fermentar la glucosa i la sacarosa mitjançant la
fermentació butandiòlica.
És un organisme quimioorganoheteròtrof, per tant, la seva font de carboni
és matèria orgànica i la seva font de poder reductor és el NADH, que recicla ja
que fa fermentació. Com que pot utilizar
l’oxígen en la cadena de transport, significa que té citocrom C oxidasa, i per
tant, és oxidasa positiu. [1,2]
En
condicions anaeròbies, utilitza l’hidrogenasa NiFe com a transportador
d’electrons (el nitrat passa a nitrit i després a amoníac). [4,6] El nitrat
també pot actuar com a acceptor d’electrons per a la respiració anaeròbia,
juntament amb el tetrationat, fumarat i el
trimetil-N-òxid.[2]
· Característiques ecològiques:
Té un creixement òptim a 28ºC ,
però també pot créixer en ambients extrems de 4ºC a 37ºC. Viu principalment en zones de clima càlid i també
pot viure a aigües dolces, clorades i no clorades ,en estuaris, i en gran
varietat de sistemes marins. Pot sobreviure en medis aerobis i anaerobis, ja
que és anaerobi facultatiu. Es molt resistent a medicaments, al clor i a les
baixes temperatures. Es capaç de digerir materials com la gelatina o
l’hemoglobina.
Les aeromones són presents a l’aigua i tenen habilitat per
formar biofilms i de colonitzar sistemes aquàtis, es calcula que són part del 1-27%
del total dels bacteris de l’aigua potable. Freqüentment es troben en aigües
estancades i en aliments, peixos, mascotes, invertebrats, rèptils i ocells.
Encara que és important destacar que en moltes espècies aïllades no s’ha trobat
transmissió cap als humans. [5]
· Altres característiques,
aplicacions o problemàtiques:
Aquest
microorganisme únicament genera malalties infeccioses en individus immunosuprimits
o bé, que pateix alguna altra malaltia, per aquesta raó se’l denomina com a
patogen oportunista. Produeixen enterotoxina tòxica
aerolisina (ACT), una toxina que pot provocar danys tissulars. A més, provoquen:
gastroenteritis, cel·lulitis, malalties renals, infeccions de ferides,
meningitis, septicèmia, abscesos i infeccions respiratòries i renals.
Un
dels problemes més importants relacionat amb els tractaments amb antibiòtics és
que esdevé resistent a antibiòtics fàcilment.
Moltes patògens bacterians dels animals
i les plantes serveixen per injectar factors de virulencia als hostes. La inactivació per l’inserció dels gens TTSS fa disminuir
la citotoxicitat, augmenta la fagocitosis i redueix la virulencia. Aquests
resultats indiquen que cal una SSTT per la patogenesis de Aeromonas hydrophila.
És utilitzat per al
desenvolupament de vacunes i estudis de patogènesis. Inactivant alguns
dels gens encarregats de la síntesi de les secrecions, comporta una reducció
del grau de citotoxicitat.
Referències:
1.
Public Health Agency of Canada (2012). Recuperat el 28 d’abril de 2015 des de http://www.phac-aspc.gc.ca/lab-bio/res/psds-ftss/aeromonas-hydrophila-eng.php
2.
Kenyon
College (2014). Recuperat el 28 d’abril de 2015 des de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Aeromonas_Hydrophila
3.
Romero, R. (2007). Microbiología y parasitología humana: bases etiológicas de las
enfermedades infecciosas y parasitarias. México : Editorial Médica Panamericana
4.
Vetter
World (2003). Recuperat el 29 d’abril de 201 des de http://www.oocities.org/ar/vetterworld/microbiologia/b_aeromonas.htm
5.
Fletscher,
G., Martínez, C., Galván-Villamarín, F. Fascitis necrotizante por Aeromona
hydrophila en un niño inmunocompetente: reporte de caso y revisión de la
literatura. Revista Colombiana de
Ortopedia y Traumatología. Diciembre 2013. Vol. 27. Núm. 04.
6.
Universidad Politécnica de Madrid (2014). Recuperat el 29
d’abril de 2015 des de http://www.triptolemos.org/catalogo/tesis/an%C3%A1lisis-de-la-expresi%C3%B3n-del-sistema-hidrogenasa-de-rhizobium-leguminosarum-en-simbiosis-con-l
Autors: Clàudia San Martín, Borja Reza, Laura Torres.
Encara que pot afectar l'espècie humana, no és un patogen molt freqüent. Pel fet de viure a l'aigua, més aviat sol parasititzar els animals aquàtics.
ResponElimina