Corynebacterium spp.

Nom:

Corynebacterium spp.

Classificació:

Regne: Eubacteria

Fílum: Actinobacteria

Classe: Actinobacteria

Subclasse: Actinobacteridae

Ordre: Actinomycetales

Subordre: Corynebacterineae

Família: Corynebacteriaceae

Gènere: Corynebacterium

Característiques morfològiques:

Són bacils grampositius que no formen espores. Aquests es divideixen segons si es troben en humans, animals i plantes.

En humans i animals:

Són microorganismes pleomòrfics, són rectes o lleugerament corbats.

Produeixen agrupacions angulars.

Normalment són immòbils, no encapsulats i no esporulats.

Tot i ser grampositius algunes espècies poden perdre la seva paret de peptidoglicà, permetent que es puguin tenyir irregularment.

També es caracteritza per la seva paret cel·lular que pot ser composta una capa de peptidoglicà amb àcids mesodiaminopimèlics. A més a més, d’alguns polisacàrids que contenen galactosa, arabinosa, manosa i àcids micòlics (en concret àcids corinemicólics), produint el complex micolil-AG-peptidoglicà (mAGP), essent comú en totes les Corynebacterium spp.

En plantes:

Són molt semblants als que es troben en humans i plantes, però no es caracteritzen per tenir una forma tan angular.

Cal dir que també es troben espècies no patògenes, les quals són molt similars a les anteriors.

Característiques metabòliques:

En humans i animals:

La seva font de carboni es tracta de compostos orgànics (carbohidrats) els quals es degraden tant mitjançant la fermentació com la respiració. Això és degut a la seva característica de ser aerobis o anaerobis facultatius (tot i que el seu rendiment es major en condicions aeròbies).

La seva font d’energia és química, mentre que la font de poder reductor és orgànica.
Així doncs, parlem de microorganismes quimioorganòtrofs.

En plantes:

Són anaerobis estrictes i necessiten factors de creixement orgànics.

Característiques ecològiques:

Es troben en pell i mucoses d’animals i humans, en productes alimentaris, en sòls i aigües.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Aquelles espècies patògenes poden donar pas a malalties en animals, que en general son processos supuratius, com: poliartritis, mastitis supurativa, onfalitis, sinusitis, artritis, pneumonitis, infeccions en la pell, avortaments, etc.

En cas de tractar-se d’espècies no patògenes s’utilitzen per a la producció de factors nutricionals, la degradació d’hidrocarburs i per a la producció d’enzims, nucleòtids, aminoàcids i alguns metabòlits amb capacitat antibiòtica o antitumorals.

Autors: Damián Ramos, Júlia Moraleda i Mar Vives.