Nom:
Treponema
spp.
Classificació:
Fílum: Spirochaetes
Classificació:
Fílum: Spirochaetes
Classe: Spirochaetes
Ordre: Spirochaetales
Família: Spirochaetaceae
Gènere: Treponema
Característiques morfològiques:
Morfologia: Espiroquetes, cèl·lules allargades i enrotllades de manera helicoïdal, fines i amb extrems afilats.
Mida: D’entre 0,1 i 0,4 µm de diàmetre i de 6 a 10 µm de llarg.
Gram: Gram negatius.
Ordre: Spirochaetales
Família: Spirochaetaceae
Gènere: Treponema
Característiques morfològiques:
Morfologia: Espiroquetes, cèl·lules allargades i enrotllades de manera helicoïdal, fines i amb extrems afilats.
Mida: D’entre 0,1 i 0,4 µm de diàmetre i de 6 a 10 µm de llarg.
Gram: Gram negatius.
Motilitat: Mòbils en medis líquids per medi de rotació i translació i tenen de 1 a 5
flagels, n'acostumen a tenir 3.
Característiques metabòliques:
Quimioheteròtrofs: font d’energia química (carbohidrats i aminoàcids) i font de carboni orgànica. Anaeròbics estrictes (l'acceptor terminal d'electrons és una molècula inorgànica diferent de l'oxigen) o microaeròfils (requereix nivells d'oxigen molt inferiors als que es troben a l'atmosfera de la terra per sobreviure).
Característiques ecològiques:
Normalment són paràsits i patògens de l'home i d'animals. Viuen en la cavitat oral, l’aparell digestiu i òrgans genitals.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Són difícils de cultivar al laboratori. Es tenyeixen fàcilment amb tinció de Giemsa o per impregnació argèntica.
Característiques metabòliques:
Quimioheteròtrofs: font d’energia química (carbohidrats i aminoàcids) i font de carboni orgànica. Anaeròbics estrictes (l'acceptor terminal d'electrons és una molècula inorgànica diferent de l'oxigen) o microaeròfils (requereix nivells d'oxigen molt inferiors als que es troben a l'atmosfera de la terra per sobreviure).
Característiques ecològiques:
Normalment són paràsits i patògens de l'home i d'animals. Viuen en la cavitat oral, l’aparell digestiu i òrgans genitals.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Són difícils de cultivar al laboratori. Es tenyeixen fàcilment amb tinció de Giemsa o per impregnació argèntica.
La seva relació amb els òrgans genitals comporta que algunes espècies produeixin malalties de transmissió sexual
ResponElimina