Rickettsia spp.

Nom:

Rickettsia spp.

Classificació:

Fílum: protehobacteria
Classe: Proteobacteria alfa
Ordre: Rickettsiales
Família: Rickettsiaceae
Gènere: Rickettsia

Característiques morfològiques: 

Són bacteris intracel·lulars obligats, molt petites i gram-negatives. No formen espores. Són altament polimòrfiques i se’ns poden presentar com a cocs (0,1 μm de diàmetre), bacils (1-4 μm de diàmetre) o fils ( 10 μm de diàmetre).

No presenten flagel·lació  i tenen paret cel·lular. No obstant, la capa de peptodiglicà és pobre.

Característiques metabòliques:

Aquest bacteri  utilitza l’activitat metabòlica de la cèl·lula i es multipliquen al citoplasma, fet que provoca la lisis de la mateixa cèl·lula. Per tant, les seves fonts d’energia i de productes per dur a terme les seves activitats metabòliques són les mateixes que la cèl·lula en què habiten.

Solen viure en polls, puces, àcars i paparres. Per tant, tenen una font d’energia aeròbica i heteròtrofa. La producció d'ATP en Rickettsia és el mateix que en les mitocòndries. De fet, de tots els microbis coneguts, la Rickettsia és probablement el parent més proper  a la mitocòndria.

Tot i la seva semblança amb la mitocòndria, a diferència dels bacteris de vida lliure, no conté gens per la glicòlisis anaeròbica ni gens que participen en la biosíntesis i regulació dels aminoàcids i nucleòtids. 

Característiques ecològiques:

Al ser paràsits intracel·lulars obligats, les Rickettsias depenen de l’entrada, el creixement i la replicació en el citoplas,a de les c’el·lules eucariotes hostes, normalment cèl·lules endotelials d’animals esmentats anteriorment. A causa d’això, aquest bacteri no pot viure en medis de cultiu artificials, però es poden cultivar bé en teixits embrionaris.

Aquest bacteri entra en un organisme de la següent manera: primer estimula la fagocitosis, que és controlada per les proteïnes OMP, A i B. Un cop és fagocitada degrada la membrana del fagolisosoma mitjançant la producció de fosfolipasa D i Hemolisina C, que s’alliberen al citoplasma. La seva mobilitat intracel·lular és deguda a la polimerització de l’actina a causa de les proteïnes Rick-A i ARP 2/3.

Com és lògic, aquest bacteri es transmet d’ésser viu a ésser viu mitjançant mossegades o ferides produïdes per polls, puces, paparres i àcars, com ja hem esmentat anteriorment.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: 

Les Rickettsias són causants de malalties infeccioses transmeses per aerosols, queixalades, picades, rascades i aliments contaminats. Alguns exemples són el tifus clàssic (transmès per polls), el tifus murí (transmès per puces) i la febre de les Muntanyes Rocoses (transmès per paparres). També cal esmentar que aquests bacteris també han estat relacionats amb una gran quantitat de malalties de les plantes.

Una infecció per Rickettsias també causa febre, erupció cutània i sensació de malestar com a caràcter general. Com que aquesta erupció no acostuma a aparèixer fins al cap d’uns dies, és molt difícil establir un diagnòstic precoç.

Un descobriment recent entre el paral·lelisme d’aquest bacteri i els virus pot convertir-se en la base per combatre la infecció per VIH. La resposta immunològica humana al patogen d’un tipus de tifus concret, produït concretament per la Rickettsias Orientia Tsutsugamushi, sembla proporcionar un efecte beneficiós contra el progrés de la infecció del VIH, influint negativament en la replicació d’aquest.