Bacillus anthracis

Nom científic

Bacillus anthracis      

Nom comú

Bacil del carboncle    

Classificació taxonòmica

- Filum: Firmicutes

-Classe: Bacilli

-Ordre: Bacillales

-Família: Bacillaceae

-Gènere: Bacillus

Característiques morfològiques

Són bacils gram positius i tenen una mida de 1 a 6 µm. Bacteri immòbil (sense flagels) i encapsulat. Porta a terme el procés d’esporulació i forma una endòspora central.       

Característiques metabòliques

És un organisme aeròbic, és a dir, requereix presència d’oxigen. També pot ser anaeròbic facultatiu, és a dir, pot obtenir energia sense utilitzar oxigen.          

Característiques ecològiques

La temperatura òptima de creixement del Bacillus anthracis és de 36ºC i amb un rang de pH d’entre 7 i 7,7.

Pot viure en diferents hostes: humans, bovins, ovins,...     
En condicions d’estrès ambiental, aquest bacteri forma endòspores i així és capaç de sobreviure per dècades. D’aquesta manera és capaç de resistir a altes temperatures, a la dessecació i a la radiació solar. Aquestes espores es troben en sòls alcalins i germinen gràcies a canvis bruscos de temperatura.  

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques

Aquest bacteri té 89 soques conegudes, algunes d’elles molt virulentes.   Té un alt potencial infectiu, per això, les seves espores s’utilitzen com a arma biològica.

Les infeccions causades per B. anthracis és poden tractar amb penicil·lina i altres antibiòtics.

L’acció patogènica d’aquest bacteri ve regulada per dos factors de virulència:

-La substància P: Té propietats antifagocitàries i per tant, promou la invasió bacteriana.

-El factor B: Compost per tres compostos proteics. Si aquests compostos són deficients, el microorganisme perd virulència.

La patologia més coneguda produïda per aquest bacteri són lesions en l’epidermis, ja que es formen unes taques negres.


Autors: Xènia Puig, Leila Pujal, Marta Sastre