Aeromonas hydrophila

·       Nom científic: Aeromonas hydrophila

·       Classificació:

Filum:      Proteobacteria

Classe:    Gammaproteobacteria

Ordre:     Aereomonadales

Família:   Vibrionaceae

Gènere:   Aeromonas

·       Característiques morfològiques:

Bacil Gram negatiu de bora arrodonida.

Sol mesurar entre 0,3 i 1 micròmetres de diàmetre, i entre 1 i 3 micròmetres de longitud.

Aquests bacteris són mòbils, ja que presenten desplaçament per mitjà d’un flagel polar. 

No formen ni càpsula ni endòspores. 

No presenten pigmentació, per tant, cal fer una tinció per poder observar-los.

·       Característiques metabòliques:

Es tracta d’un bacteri anaerobi facultatiu que pot créixer en ambients aerobis i anaerobis. 

Pot fermentar la glucosa i la sacarosa mitjançant la fermentació butandiòlica.

És un organisme quimioorganoheteròtrof, per tant, la seva font de carboni és matèria orgànica i la seva font de poder reductor és el NADH, que recicla ja que fa fermentació. Com que pot  utilizar l’oxígen en la cadena de transport, significa que té citocrom C oxidasa, i per tant, és oxidasa positiu. [1,2]

En condicions anaeròbies, utilitza l’hidrogenasa NiFe com a transportador d’electrons (el nitrat passa a nitrit i després a amoníac). [4,6] El nitrat també pot actuar com a acceptor d’electrons per a la respiració anaeròbia, juntament amb el tetrationat, fumarat i el trimetil-N-òxid.[2]

·       Característiques ecològiques:

Té un creixement òptim a 28ºC , però també pot créixer en ambients extrems de 4ºC a 37ºC. Viu principalment en zones de clima càlid i també pot viure a aigües dolces, clorades i no clorades ,en estuaris, i en gran varietat de sistemes marins. Pot sobreviure en medis aerobis i anaerobis, ja que és anaerobi facultatiu. Es molt resistent a medicaments, al clor i a les baixes temperatures. Es capaç de digerir materials com la gelatina o l’hemoglobina.

Les aeromones són presents a l’aigua i tenen habilitat per formar biofilms i de colonitzar sistemes aquàtis, es calcula que són part del 1-27% del total dels bacteris de l’aigua potable. Freqüentment es troben en aigües estancades i en aliments, peixos, mascotes, invertebrats, rèptils i ocells. Encara que és important destacar que en moltes espècies aïllades no s’ha trobat transmissió cap als humans. [5]

·       Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Aquest microorganisme únicament genera malalties infeccioses en individus immunosuprimits o bé, que pateix alguna altra malaltia, per aquesta raó se’l denomina com a patogen oportunista. Produeixen enterotoxina tòxica aerolisina (ACT), una toxina que pot provocar danys tissulars. A més, provoquen: gastroenteritis, cel·lulitis, malalties renals, infeccions de ferides, meningitis, septicèmia, abscesos i infeccions respiratòries i renals.

Un dels problemes més importants relacionat amb els tractaments amb antibiòtics és que esdevé resistent a antibiòtics fàcilment.

Moltes patògens bacterians dels animals i les plantes serveixen per injectar factors de virulencia als hostes. La inactivació per l’inserció dels gens TTSS fa disminuir la citotoxicitat, augmenta la fagocitosis i redueix la virulencia. Aquests resultats indiquen que cal una SSTT per la patogenesis de Aeromonas hydrophila.

És utilitzat per al desenvolupament de vacunes i estudis de patogènesis.   Inactivant alguns dels gens encarregats de la síntesi de les secrecions, comporta una reducció del grau de citotoxicitat. 

Referències: 

1.        Public Health Agency of Canada (2012). Recuperat el 28 d’abril de 2015 des de http://www.phac-aspc.gc.ca/lab-bio/res/psds-ftss/aeromonas-hydrophila-eng.php

2.        Kenyon College (2014). Recuperat el 28 d’abril de 2015 des de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Aeromonas_Hydrophila

3.        Romero, R. (2007). Microbiología y parasitología humana: bases etiológicas de las enfermedades infecciosas y parasitarias. México : Editorial Médica Panamericana

4.        Vetter World (2003). Recuperat el 29 d’abril de 201 des de  http://www.oocities.org/ar/vetterworld/microbiologia/b_aeromonas.htm

5.        Fletscher, G., Martínez, C., Galván-Villamarín, F. Fascitis necrotizante por Aeromona hydrophila en un niño inmunocompetente: reporte de caso y revisión de la literatura. Revista Colombiana de Ortopedia y Traumatología. Diciembre 2013. Vol. 27. Núm. 04.

6.        Universidad Politécnica de Madrid (2014). Recuperat el 29 d’abril de 2015 des de http://www.triptolemos.org/catalogo/tesis/an%C3%A1lisis-de-la-expresi%C3%B3n-del-sistema-hidrogenasa-de-rhizobium-leguminosarum-en-simbiosis-con-l

Autors: Clàudia San Martín, Borja Reza, Laura Torres.